Brúixa de dol- Maria Mercè Marçal

TRÍPTIC PER A UNA QUIMERA
Per a Ina, d’un estany estant


TRÍPTIC PER A UNA QUIMERA I
Camises de dormir de setí. I una rosa.
I quines coses que ens fan felices! Veus?
Ens pintarem les ungles de les mans i dels peus
amb pètals de gerani. I sentirem la nosa

d’aquell vell cartipàs on calcàvem paraules
-ai, trampes de colors per als infants babaus!
Al fons del mar varen llencar les claus,
allà on feien l’ullet els tresors de les faules.

Au, anem a cercar-les, vestides de pirata!
Pera, la lluna, on té el seu vaixell de plata?
Qui ens embulla les trenes a les branques dels saules?

Paraules de setí. Amb pell d’amor, paraules...
La nit, que ens xuclaria mar endins i no gosa,
ha esfullat aquest dia amb crepuscle de rosa.


COMENTARI DEL POEMA
Ens trobem davant de la primera part del poema “Tríptic per a una quimera” inclòs dins l’apartat “Llops i destrals”. És un poema dedicat a la seva filla Ina . La lluna és un símbol de la feminitat ja que, com les dones, també té un cicle, és rodona, com quan la dona està embarassada que té la panxa rodona, necessita de la llum del sol per fer llum, que aquest sol representarien els homes, que sempre han tingut un paper més destacat en la història. El poema es situa en un espai nocturn on la Maria Mercè Marçal li recita a la seva filla aquest poema amb una intenció didàctica.
Els llops podrien ser els homes que consideren inferiors a les dones i les destrals són les eines que utilitzen aquests "llops" per sotmetre a les dones.
L’estructura interna del text en trobem amb un sonet, compost per dos quartets i dos tercets. La rima és consonant i l’esquema mètric és ABBA.

TRÍPTIC PER A UNA QUIMERA II
Ralet, ralet…Paraules petitones.Zapz?
La Maiameixé t’eztima finz al cel!
Besar-te els ulls és fer volar un estelen
un bosc sense llops ni destrals. Te n’adones?
Cuca de fanalet, al ràfec de l’orella
hi he arribat amb l’amor humit de serení.
Penyora d’aquest joc, duré, demà al matí,
braçalets de petons a cada manuquella.
Cerquem tresors menuts, amagats endebades.
I què, si ens hi perdíem per set anys teraranys!
Per obrir la magrana tancada sense panys
ens hem calçat als dits els peücs de les fades.
I hem alcat, a l’esqueix de l’hora violeta,
una festa d’olors amb la trena desfeta.
COMENTARI DEL POEMA
Ens trobem davant de la segona part del poema “Tríptic per a una quimera” inclòs dins l’apartat “Llops i destrals”. Al mateix poema, s’al•ludeix al títol, amb el vers “en un bosc sense llops ni destrals”. Aquest llop i aquesta destral són símbols amb els que l’autora vol reflectir a l’home i la seva violència, relacionant-la amb la violència de gènere i el domini de l’home sobre la dona. El tema, per tant, és aquesta violència i la cerca de llibertat de les dones. L’argument que utilitza al llarg del poema és la relació entre dues dones, utilitzant un vocabulari infantil per amagar-ho, ja que el poema va dedicat a un bebè, la Ina, de tan sols un any d’edat. Alguns d’aquests elements infantils es trobaríem en l’ús d’expressions com “ralet, ralet” o en la imitació de la manera de parlar de una nena petita: “Zapz? La Maiameixè t’eztima finz al cel!”
L’estructura interna del text es fonamenta en una introducció, el primer paràgraf, que apel•la a la nena petita, en un desenvolupament, on es narra la relació, i en una petita conclusió de dos versos, on es deixa una porta oberta a l’esperança. En quant a l’estructura externa, veiem que es tracta d’un poema de quatre estrofes amb rima consonant i estructura ABBA, excepte l’ultima estrofa, on trobem només dos versos, que rimen entre si, també de manera consonant. En conclusió, ens trobem amb la tercera part de “Llops i destrals” on es continua la història que s’havia començat als dos poemes anteriors, tractant el mateix tema: la violència de gènere i la llibertat de la dona. Així, veiem com el pensament de l’autora, que lluitava per la igualtat de les dones, es reflexa en el seu text.

TRÍPTIC PER A UNA QUIMERA III
Avui la pluja no duu espines. Vine.
Té, serva’m a les mans aquest cor, com si fos
Un molinet de vent desbocat, de colors.
Corrents, baiixa les graus on l’amor s’endevina!

Para-li cabaneta al racó dels follets
I atansa flors i fulles d’olors a la fogaina.
I jo amb polsim d’ales de voliaina
Et sembraré els cabells de missatges secrets.


Deixem, al circ desert, xarxes de teranyina
I la sang que ha brollat del nostre nom ferit.
Avui la pluja no duu espines: vine!

Que hi ha un cel de setí al fort de la tempesta
I, a tocar de la llinda d’un paisatge prsocrit,
Castells de focs oberts a mar, torres de festa


COMENTARI DEL POEMA
Es tracta d’un poema dedicat a la seva filla Ina amb gran un gran amor, el qual el compara amb un molinet de vent desbocat. A la vegada, es veu com una mare protectora cap a la seva filla la qual tracta amb amor i afecte. La tercera estrofa apareix el mateix vers amb que comença el poema: “Avui la pluja no duu espines” , significa que el món és bo, no hi ha maldat en les persones. L’ultima estrofa parla sobre el color del cel durant la tempesta i de la textura d’aquest.
Es tracta d’un sonet amb dos quartets i dos tercets amb rima consonant: ABBA, en els dos tercets es recull les idees dels dos primers quartets.









VUIT DE MARÇ

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.//

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.



COMENTARI DEL POEMA
En aquest poema la lluna actua com a símbol feminista i el seu títol, dóna nom al dia internacional de la dona treballadora. Intenta expressar poèticament, la lluita per l'alliberament de la dona: cremar tot allò que fins ara ha estat el paper de la dona, és a dir la <>, representada per tot un seguit d'estris domèstics (escombra; blauets; draps e cuina..), deixar de ser la dona de casa i alliberar-se de l'esclavitud, però de les cendres ha de sorgir una nova vida. Diu que no canviarien per res el poder femení per el paper que fins ara han representat els homes (ferro, or, ceptres i punyals).
A la tornada, hi ha una elusió al signe feminista format amb totes dues mans, contràriament al signe de poder, agressiu, que és el puny, evoca un estadi on és destruït tot poder. Obrir la finestra en el cel tancat, fa referència a l'alliberament que volen aconseguir i tot alliberament, com els dos últims versos explica, creixerà llavors com un gran arbre.
Són versos de sis síl•labes amb una aparença molt lliure i dinàmica. S’estructura en tres estrofes de dotze versos cadascuna. El conjunt té un ritme que va repassant tota la seqüència cronològica de passat al futur fins a arribar a la conclusió final.

ACTIVITATS PROPOSTES: 4.3 I 8.2

4.3 (p.277)Notícia sobre el bombardeig del Colisèum.

El que es visqué a Barcelona fou compartit també àmpliament per la resta de Catalunya. Foren més de 140 les ciutats atacades, amb un total de prop de 5.000 víctimes durant els tres anys que durà la guerra, amb capítols especialment sagnants com ara els bombardejos patits per ciutats com Lleida, Granollers o Figueres. De fet, si en la història de la Guerra Civil hi ha un territori especialment afectat pels bombardejos, i en ell una ciutat particularment colpida, aquest i aquesta són Catalunya i Barcelona. Les seves víctimes representen el 70% de les morts produïdes per aquest motiu a l’Espanya republicana.
En aquest sentit vindicar, rememorar i explicar allò que va passar aquells terribles dies de la primavera del 1938 a Barcelona, no és tan sols un exercici de memòria de l’horror, sinó una aportació a la construcció de la memòria democràtica europea i global.
Entre el 13 de febrer de 1937 i el 24 de gener de 1939, Barcelona va patir 385 atacs per part de l’aviació italiana (principalment), alemanya i franquista. 180 d’aquests atacs van tenir com a objectiu el seu terme municipal, amb un total de 1.903 impactes de bombes de tota mena que van requerir més d’un milió de tones d’explosius. Els barcelonins van patir els pitjors atacs aeris el 16,17 i 18 de març de 1938, amb bombardejos sistemàtics que es van cobrar prop de 700 víctimes i 1.200 ferits. Van caure 192 bombes que deixarien més de 170 edificis total o parcialment destruïts. La ciutat va viure un infern que cap gran ciutat europea no havia experimentat fins llavors: els bombardejos per saturació, una tècnica nova que buscava el col•lapse i l’esfondrament de la vida ciutadana: els edificis en flames no podien ser apagats pels bombers, els sanitaris no podien rescatar els ferits, la ciutadania quedava a mercè d’un infern que semblava no acabar mai. Si el nombre de morts no va ser més elevat va ser per l’obra ingent de defensa passiva que la pròpia ciutadania i les institucions republicanes havien aconseguit bastir des dels primers bombardejos de 1937

A tot Catalunya, l’assetjament dels bombarders durant la Guerra Civil va afectar més de 140 municipis amb un balanç d’almenys 4.736 morts.

L’explosió del Coliseum, a Barcelona, va ser espantosa. El fum negre dels incendis emboirava l’aire de la ciutat i els balcons estaven plens de pols i de brutícia. Els cossos volaven per l’aire com si fossin de cotó fluix.


8.2 (p.282)Llista de modismes, comparatius, comparacions, frases fetes,refranys del monòleg interior.

Sentir tuf (pg35): que fa pudor

Mig morts de por (p35): passar molta por

Fer el cor fort (p35): ser valent.

Patidora de mena (p36): persona que sofreix molt

Fer muts i a la gàbia (p37): no dir res

Cara molt greu (p37): cara trista

Petar per el bàndol nacional (p38): la victòria es decanta pel bàndol nacional

Enrajolar (p39): posar-se vermella

Sortir com una boja (p40): marxar de manera esperitada

Ser una fleuma (p40): ser una bleda

Perbocar (p40): vomitar

Merder p(41): situació enrevessada

Desfer en lloances (p41): alabar a la persona

Fer un gra massa (p42): donar més importància a una cosa de la que té realment

Deixar verda una persona (p43): criticar a algú

Viure de renta (p44): viure sense necessitat de treballar

Haver de donar compte a Nostre Senyor (p45): admetre el que s’ha fet

Tenir clemència (p45): obtenir el perdó

Anar de bòlit (p45): anar molt enfeinat

Posar-se feta una fúria (p46): enfadar-se molt

Estar de morros (p46): estar enfadat

Riure per sota el nas (p47): riure dissimuladament

Dir ximpleries (p48): dir tonteries

Fer ni un pas (p48): no es podia avançar de la quantitat de gent que hi havia

Esglai (p49): ensurt

Empipar-se (p49): enfadar-se

Anar més enllà (p50): aprofundir

Es moririen dels disgustos (p51): es posarien molt tristos

Se n’aprofita de la guerra (p51): treu benefici

Ets fava (p51): ser bleda

Els carrers estaven buits i tristos (p51): sense gent i sense moviment

Acabaria amb la seva vida (p51): el mataria

Feia molt de goig (p52): era molt atractiu

Se’m va posar un nus a la gorja que ni baixava ni pujava (p52): em vaig posar nerviós

Molt de la broma (p52): bromista

Tremendu (p52): trapella

Cabell, arrisats, i negres com el carbó (p53): comparació, molt foscos

Feien una remor estranya, com un eixam d’abelles (p53): comparació, soroll conjunt

Era com una massa gelatinosa, la seva cara (p53): comparació de la cara referint-se a fluixa

Una nena, menudeta com una nina, en una caixeta (p53): comparació, totes dues petites

Fèiem un aldarull de mil dimonis (p54): molt de soroll

Ens foten de valent (p54): ens compliquen la situació

Els bandarres (p54): els trapelles

No es podien reconèixer, que ni ho somiés (p54): no es podien reconèixer de cap manera

Jo no gosava mirar (p55): no m’atrevia a mirar

Home inflat com un globus (p55): comparació, les dues coses inflades i amples

Veure’m tan capficada (p55): tan obsessionada

Fotre-hi (p55): posar-hi

Hi havia de ser a la força (p56): hi havia de ser segur

No hi hauria cap perill de pèrdua (p57): no hi hauria cap risc de pèrdua

Desferres dels qui l’han dinyada (p57): dels qui han mort

Tu sembles de les que finegen (p57): de les que són fines

S’havia tornat com la púrria (p57): s’havia tornat dolent

Em deia que els meus ulls miraven de debò (p57): que tenia una mirada penetrant

Que li feia una mena de rau-rau (p57): que el posava nerviós

Si ets bona minyona (p58): si et portes bé

La pell de la cara era de mel (p58): era dolça

Els seus ulls semblaven de vidre al mig (p58): eren cristal•lins

Això és un mullader (p58): un rebombori

La cara tan blanca, de paper de fumar (p59): la cara igual de blanca que el paper, molt blanca, pàl•lida

Per postres (p59): a sobre, d’afegit

Enmig del merder (p59): enmig del problema

El xicot més ben plantat del barri (p59): el xicot més guapo, atractiu

Alt com un sant Pau (p59): molt alt

Dona menuda com un tap de bassa (p60): molt baixeta

Ulls de rateta (p60): ulls petitons

Està com boja (p60): alterada

Ens burxarà com un corc (p60): ens provocarà

Qui les estovi (p60): qui les domini

Aigua fresa i vi calent (p60): normalitat, el dia a dia

Sóc un gat escaldat (p60): estic escarmentat

Que ja no me l’adobarien (p61): ja no me’l tocarien

Vaig sentir un soroll sec, com un espetec (p61): un soroll de cop

Es va armar un mullader de mil dimonis (p61): es va remoure l’ambient i es van crear tensions

Era com si ho féssim en llatí (p61): com si no ho entenguéssim

No entenien ni un borrall (p61): no entenien res

I la pell de color de mel del vellet es tornava de color d’oliva (p61): utilitza aliments per comparar amb els colors

Bramàvem com un sol home (p62): cridaven tots a la vegada

Complir la nostra paraula d’homes (p62): complir amb el deure

Les venetes dels ulls com si volguessin esclatar (p62): molt inflades




4.1 (274)Busqueu informació sobre aquests fets per poder entendre millor Ramona, adéu.

Cita pàgina 63-98
Els anarquistes, representants de la classe obrera, estaven en lluita contra els patrons i l’autoritat, i usaven les armes que tenien al seu abast: primer, van ser les vagues que aturaven la producció de les fàbriques fins que no s’atenguessin les seves reivindicacions, més tard, a la darreria del segle XIX, els atemptats prenen una gran volada i constitueixen les armes de l’acció de protesta obrera.
Un dels atemptats més destacats es va produir el 24 de setembre de 1893 a la Gran Via de Barcelona. Aquell dia, el capità general de Catalunya Martínez Campos havia organitzat una desfilada militar per celebrar l’onomàstica de la princesa. Aquesta reunió va ser triada per l’anarquista Paulino Pallàs per llançar una bomba. Volia venjar la dura repressió i les injustícies que van seguir a una rebel•lió camperola de Jerez l’any anterior. A conseqüència de la bomba el general Martínez Campos i els generals Castellví i Clemente van resultar ferits i el guàrdia civil Jaime Tous va morir. Pallàs no va deixar l’escenari de l’atemptat i va ser detingut, jutjat i executat. Amenaçava que les coses no acabarien aquí.
L’acció anarquista no va trigar gaire en arribar, menys de dos mesos després, el dia de la presentació d ela temporada 1893-94, el 7 de novembre, quan s’estava interpretant l’òpera Guillem Tell, de Rossini, a un quart d’onze de la nit, Santiago Salvador va llançar dues bombes a la platea del teatre. Una va esclatar, l’altra va quedar intacta al caure sobre la falda d’una de les dones mortes per la primera explosió. Dies desprès, durant el judici, explicaria la causa de la seva acció: “Mi deseo era destruir la sociedad burguesa, a la cual el anarquismo tiene declarada la guerra abierta; y me propuse atacar la organización actual de la sociedad para implantar el comunismo anárquico. No me propuse matar a unas personas determinadas. Me era indiferente matar a unos o a otros. Mi deseo consistía en sembrar el terror y el espanto”. Salvador havia entrat al teatre per la porta del “galliner”situada al carrer de Sant Pau. Amagava a la faixa dues bombes Orsini. Les bombes porten el nom de l’anarquista italià Felice Orsini que el 1858 havia utilitzat per atemptar contra Napoleon III i Victòria Eugènia de Montijo. Els monarques anaven a l'òpera a veure Guillem Tell.
Cita pàgina 97
El conflicte existent a Cuba entre l'exèrcit espanyol i els independentistes de l'illa s'aguditza a les darreres dècades del segle XIX. El moviment insurgent cada cop va prenent més volada i davant la negativa d'Espanya d'abandonar l'illa, els cubans comencen a buscar suports internacionals. Els Estats Units, en plena expansió territorial, veuen en el Carib un nou territori on imposar el seu comerç i se sumen a les demandes independentistes. Davant la situació de tensió creixent que es viu a l'illa, i amb l'excusa de protegir els seus súbdits que habiten allà, l'exèrcit nord-americà envia el gener de 1898 el vaixell de guerra Maine. L'explosió, un mes més tard i en estranyes circumstàncies, d'aquest vaixell provocarà que Espanya i els Estats Units entrin en guerra. La derrota espanyola marcarà l'inici de la pèrdua de les seves colònies a ultramar.
Cita pàgina 121- 122
A Barcelona el tramvia elèctric va arribar al 1899, però abans ja hi havia tramvia, primer de tot eren de tracció animal (estirats per cavalls) i darrerament per vapor. El tramvia elèctric va arribar gràcies a D. Antonio Conejero Sanchez que era un Industrial de Linares. L’amplada de la via escollida va ser d’un metre. Ens pocs mesos es van electrificar les altres línies que depenien de la mateixa empresa que el tramvia de Gràcia: la de Barceloneta, la de Poblenou i el ramal de la Gran Via i el passeig de Sant Joan.
Gràcia en aquella època no formava part de la Barcelona centre sinó que es considerava un poble separat del centre, es a dir, de les afores.
Cita pàgina 146
La crisi en què caigué l'obrerisme anarquista en l'etapa terrorista fou superada tant a Catalunya com a la resta de la península Ibèrica, en divulgar-se l'anarcosindicalisme de la CGT de França per mitjà del periòdic barceloní La Huelga General.
Cita pàgina 157
La gent té por perquè està a finals de segle i creuen que el món acabarà. Per això acudeixen a les esglésies a pregar i demanar ajuda a Déu.
Cita pàgina 158
Unió Regionalista fou un grup polític creat a Barcelona el 18 d'octubre de 1899 a partir de la Junta Regional Organizadora de las Adhesiones de suport al general Polavieja, quan el govern central de Francisco Silvela es negà a atendre les demandes regionalistes, tot i nomenar ministre Manuel Duran i Bas. El 1901, després d'intenses negociacions entre Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch amb els dos caps de la Unió, Bartomeu Robert i Yarzábal i Miquel Arcàngel Fargas i Roca, hom aconseguí la unió amb el Centre Nacional Català i aparegué un nou partit, la Lliga Regionalista.
Cita pàgina 222-223
L'anarquisme és un conjunt d'idees filosòfiques i polítiques que tenen en comú el rebuig cap a l'Estat i qualsevol forma d'autoritat, jerarquia o coerció física, mental o espiritual, així com la creença en la supremacia de l'individu. L'anarquisme pot ser dividit en dues grans branques: l'anarquisme clàssic (també anomenat anarquisme social o socialista) i l'anarquisme individualista o anarcoindividualisme. No obstant això, el tipus d'anarquisme més estès és l'anarquisme clàssic. Els anarquistes consideren que la societat podria estar més ben organitzada sense un govern provinent de l'Estat o qualsevol tipus d'autoritat i jerarquia i proposen diferents maneres de fer-ho.

Cita pàgina 223-224
El 9 de juliol de 1909, una operació de la policia militar contra un grup de marroquins que havien atacat als treballadors espanyols d'un ferrocarril de les mines, mata a tres natius. A partir d'aquest episodi comença una veritable guerra que portarà al govern d'Antonio Maura a cridar als reservistes per sufocar a les cavil•les. És a dir, el govern va obligar a anar a la guerra a homes que ja fa temps que van complir el servei i que ara tenen família i treball estable. A més, Maura va cometre l'error de mobilitzar els reservistes de Barcelona, on la reacció contra la guerra era enèrgica i àmplia, sumant alhora la puixança de les organitzacions obreres i polítiques antigovernamentals.
Tot plegat desembocarà en un descontent social que es materialitzarà el diumenge 18 de juliol al Port de Barcelona, on estan embarcant els militars. Enlloc del típic comiat de les dones de l'aristocràcia (Damas Blancas) que es dedicaven a repartir rosaris i “estampetes” als soldats, familiars de reservistes i gent contrària a la guerra faran una manifestació .
La ciutat està a punt d'esclatar, queda poc per la revolta.
Cita pàgina 231
La Vaga General del 1917 fou una vaga que es va convocar a Espanya l'agost del 1917, provocada per la crisi política d'aquell any (Assemblea de Parlamentaris i per la situació econòmica provocada per la Primera Guerra Mundial, que havia enriquit els empresaris exportadors però havia provocat una forta inflació que perjudicà les classes mitjanes i baixes.
La CNT, que el 1915 tenia 15.000 afiliats i augmentaria a 73.860 el 1918, va dur a terme una campanya per l'abaratiment dels preus el 1916. Poc després va signar un pacte d'Aliança Revolucionària amb la UGT (que tenia 120.000 afiliats), i organitzaren el desembre de 1916 una vaga general de 24 hores que fou tot un èxit. Això va encoratjar més vagues sectorials a la construcció (que durà dos mesos), al tèxtil (que durà juny i juliol) i al ram de l'aigua (quatre mesos).







5.2 (277) Localitzeu els moments de clímax en les tres històries de les mundetes.

1. Un primer moment de clímax es quan la Mundeta Ventura, la mare, s'adona que a hagut una explosió davant del cinema coliseum on estava Joan. Des d’aquell moment ella ens mostra el seu neguit. Això fa avançar l’acció i intenta mantenir al lector amb una atenció més intensa.

2. Un altre moment de clímax es quan la Mundeta Jover, l’àvia, corre per la muntanya i li comença a sortir sang entre les cames. És doncs quan en Francisco la renya per cometre tal imprudència.

3. Un tercer moment de clímax el trobem en quan la Mundeta Claret, la filla, en una nit de festa amb els de la universitat s’acaba prostituint per intentar canviar la seva manera de ser i intentar ser com la seva millor amiga.


5.3 La malaltia de Francisco Ventura així com la coneixença d'Ignasi Costa i Mundeta Ventura són narrades des de diverses perspectives. Quines diferències hi veieu? Què creieu que aporten a la novel•la aquestes repeticions?

En el fragment de les pàgines 123-128 hi ha una barreja entre narració en tercera persona i primera persona sense marcar amb guionet els diàlegs. En el fragment de les pàgines 135-145 el que predomina son els diàlegs i aquesta vegada estan marcats amb guionet al començament. El fragment de les pàgines 198-199 està narrat bàsicament en tercera persona. En el fragment de les pàgines 227-228 hi ha també una barreja entre narració en tercera persona i narració en primera persona, només que aquesta vegada, a diferència del fragment de les pàgines 123-128, alguns dels diàlegs porten guionet.


8.1 Busqueu informació sobre l’ús del català en aquest període. Tingueu en compte les citacions següents:

Renaixença és el període literari que va des del final de la Decadència fins al Modernisme, emmarcat per un moviment cultural i de conscienciació nacionalista més ampli ( abasta totes les manifestacions culturals), sorgit dins la burgesia arran de les transformacions provocades per la Revolució industrial. La Renaixença s'identifica clarament amb el redreçament cultural català i, sobretot, amb la recuperació de la seva llengua.
Objectius
La Renaixença s'identifica amb el redreçament cultural català i, sobretot, amb la recuperació de la seva llengua. El programa de la Renaixença pretén, sobretot, la plena identificació entre llengua i pàtria.Perquè la burgesia acabi conscienciant-se, el moviment reivindica aquests punts:
• La descoberta i divulgació dels clàssics grecollatins i de tota la literatura de tradició oral
• La creació de la literatura catalana ( en qualsevol gènere), conduïda per una llengua normativitzada
• La creació d'institucions noves que empenyin la nova dinàmica literària (editorials, premsa…) i el reforçament de les institucions ja existents ( Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona…)

En les citacions del llibre trobem en moltes ocasions paraules castellanes dins l’àmbit del català. El català és la llengua materna citant per exemple a Mossèn Cinto Verdaguer. Els versos amb català són més propers, arriben més al cor; i no tant els castellans que semblen més superficials.

ACTIVITAT PROPOSTA D'ESPAI 3.2

3.2 Les tres dones protagonistes veuen Barcelona de manera diferent. Compareu la visió que tenen de la ciutat a partir dels fragments que hem seleccionat:

Mundeta Jover: Té una visió de Barcelona de tombant de segle. En un principi la Mundeta veu Barcelona com una gran ciutat, oberta i europea. Li agrada passejar pels carrers emblemàtics com el Passeig de Gràcia o les Rambles. Punts neuràlgics de la ciutat on troba tot tipus de població com soldats, modistes, venedores de la Boqueria...

Uns anys més tard té una visió més negativa de la ciutat, com si s’estigués marfonent paulatinament. Com molt bé diu ella “la germana pobra de Madrid” que necessita una profunda remodelació.

Mundeta Ventura: Té una visió molt positiva de Barcelona, una ciutat cosmpolita i plena de vitalitat però a la vegada monstruosa. Veu la Barcelona de l’època com una ciutat que encara ha de despuntar i convertir-se en una potència mundial.

Mundeta Claret: Sent una atracció molt gran amb la ciutat de Barcelona, tot i viure en la època de postguerra, una ciutat en ruïnes, decrèpita i que ha perdut la majoria de vestigis històrics que conservava.
Barcelona havia perdut la importància que havia tingut als anys 30 sense res a que aferrar-se i mancada de singularitat i de tot el poder que havia posseït fins a l’arribada de Francisco Franco.

ACTIVITAT PROPOSTA DE PERSONATGES 2.3

2.3) Busqueu información sobre l’Emma de Madame Bovary de Gustave Flaubert, la Pilar de Pilar Prim de Narcís Oller i l’Ana Ozores de La Regenta de Leopoldo Alas i compareu-les amb les Mundetes de Montserrat Roig. Anoteu les similituds i les diferències que hi trobeu.

l’Emma de Madame Bovary de Gustave Flaubert




Emma Bovary és un personatge del llibre Madame Bovary que experimenta una evolució al llarg de la novel•la; passa per diferents etapes, des que viu amb el seu pare fins que es casa amb en Charles i, finalment, mor. La novel•la ens explica molt detalladament els sentiments que experimenta durant els períodes de la seva vida.

l'Emma és un personatge d'un caràcter molt pacífic. És una persona molt oberta i competent, la qual sempre decidia a ajudar als altres. Durant la seva infància, estudià en un convent però a mida que s'anà fent gran la seva actitud canvià tornant-se negativa ja que conegué a en Charles i tot una sèrie d'aspectes, també negatius, repercutiren en la seva vida causant-li un suïcidi.

Emma ha estat anomenada "Quixot femení" perquè són les lectures les que la fan embogir i buscar una vida inexistent, molt millor que la que té en realitat amb el seu marit Charles. Ella voldria viure les aventures de les novel•les del romanticisme. Per això busca diversos amants i va gastant la fortuna del seu espòs, anhelant el luxe que embolcalla les seves heroïnes.

La seva figura critica la burgesia i el seu convencionalisme, incapaç de viure com demana la imaginació i el sentiment, però també culpable d'ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L'estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social sense arribar a acceptar la fugida que representen les lectures de la protagonista. Es focalitza en Emma però alterna amb la visió del marit, l'apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visió ingènua d'ella.

Identifiquem a Mundeta Jover amb Emma de Madame Bovary, ja que les dues estan insatisfetes amb la seva vida a causa del desequilibri entre les seves aspiracions i realitats. Les dues es busquen un amant, encara que Emma acaba amb el suïcidi i Mundeta reconeix el seu fracàs.

La Mundeta “àvia” viu els fets del 1900, en un ambient conservador, que la porten a casar-se amb un home racional i equilibrat. Serà una dona somniadora, religiosa i clarament submisa en el seu paper, que reflectiràels seus somnis i la seva personalitat a través d’un diari. La seva vida grisa i monòtona contrasta amb la seva personalitat idealista i romàntica que reflecteix en el seu diari.



La Pilar de Pilar Prim de Narcís Oller



Pilar Prim és una novel•la de Narcís Oller, publicada el 1906, de caire psicol•logista amb la qual l'autor intenta endinsar-se i acostar-se a l'estètica modernista que en aquell moment començava a aflorar. És la història d'una dona que lluita contra la moral convencional i els prejudicis que encotillen una societat burgesa i hipòcrita.

L'entorn social de Pilar Prim és una societat burgesa i masclista, tant per homes com per dones. Existeixen molts prejudicis socials que generen por i incomunicació, i s'han de mantenir les aparences, ja que hi ha moltes conductes sancionades. És una societat de classes, és a dir, classista i, per tant, tenen molta importància els interessos econòmics. El motiu argumental de la novel.la gira al voltant de l'usdefruit condicional, és a dir, Pilar Prim només disposa de la renda del difunt marit si no es torna a casar.

La protagonista és la Pilar, marcada pel que diu la societat i per l'entorn familiar, que li nega l'autonomia, tant el marit amb la decisió del testament com l'Ortal i la filla amb les seves respectives accions. Primer se sent indefensa, frustrada, rabiosa, sola i oprimida, però mica en mica acaba optant per viure, estimant en Deberga; així prevalen el sentiment i el desig de viure, abans que les normes establertes per la pròpia societat. Per tant, podríem dir que el seu nom és un símbol per remarcar uns trets essencials de feblesa, que acaba vencent al lluitar contra la seva naturalesa i conviccions. També es mostra activa pel que fa a la gestió de la fàbrica.

la Pilar Prim és una dona somiadora, d'aparença fràgil, idealista, sentimental i romàntica que s'acabarà revoltant contra el seu destí. Amb qui té més afinitats és amb les seves dues amigues, Osita i Clotilde, les quals li donen suport moral, totalment incondicional i sincer, sense interessos econòmics per darrere. Són més actives que la pròpia protagonista.

Identifiquem la Mundeta Ventura amb Pilar Prim, ja que les dues son viudes, encara que Pilar Prim també es orfe de mare, no com Mundeta Ventura que admira a la seva mare, encara que no s’entenen. Una altra similitud es que totes dues es senten soles.

La Mundeta “mare” viu el temps de la República i la Guerra Civil. Rep l’educació de la burgesia de l’Eixample i viu un matrimoni despòtic i frustrat, contrari al que sempre havia somniat. Tímida i acomplexada ha estat educada per casar-se i tenir fills.



l’Ana Ozores de La Regenta de Leopoldo Alas



L'acció passa a Vetusta (ciutat capital de província, molt identificable amb Oviedo), on la protagonista de l'obra, Ana Ozores, es casa amb l'antic Regent de l'Audiència de la ciutat, Victor Quintanar, home bondadós però maniàtic i molt més gran que ella. Veient-se sentimentalment abandonada, Ana Ozores comença a ser festejada pel seductor Álvaro Mesía. Per completar el cercle, el canònig Fermín de Pas (confessor de l'Ana) també s'enamora de la Regenta i es converteix en inconfessable rival de Mesía. Un gran retable de personatges secundaris, retratats sense pietat i amb ironia per Clarín, completa el paisatge humà de la novel•la.

És una dona jove, somiadora, de gran bellesa, infeliç, admirada per tots i casada amb D.Victor Quintanar. Pel seu sofriment el seu refugi és la religió, encara que després també es refugia entre els braços de D.Alvaro Mesia, sent infidel a Quintanar, i acaba estant sola.. És un personatge solitari amb un gran món interior que li fa allunyar-se dels seus conciutadans. Té un caràcter retret, i imaginatiu.

Presenta una gran falta de passió familiar, ja que el seu pare no va saber compensar la falta d'una mare i damunt la seva institutriu va subratllar més la seva angoixa cap a la falta de la seva mare. Té una gran tendència al misticisme. Les seves relacions amb el Magistral són ambigües, és el seu confessor i confident i ho considera el seu salvador particular. Respecte a Do Álvaro Mesía, quan s'introdueïx en la seva vida, somia amb una felicitat romàntica i desconeguda, s'enamora i es lliura per primera vegada.

Identifiquem la Mundeta Claret amb Ana Ozores, ja que les dues esta amb uns homes bondadosos. I les dues es contradiuen amb el que pensen i amb el que tenen que fer realment.
La Mundeta “filla” mostra els temps del 1968 i 1969, movent-se en els ambients universitaris i lluitant per la seva afirmació personal. Es mostrauna Mundeta que idealitza el seu company i que deixa que sigui ell quiporti la iniciativa.

Síntesi del marc teòric

RAMONA, ADÉU
MONTSERRAT ROIG

INTRODUCCIÓ
• Montserrat Roig va néixer i va morir a Barcelona.
• La seva vida i la seva escriptura estant estretament relacionats.
• És una intelectual compromesa amb la cultura catalana i amb el feminisme.
• Destaca també com a periodista a la premsa escrita i a la televisió.
• Activa políticament.


ELS PRIMERS ANYS
Al final de la segona Guerra Mundial, la victòria dels aliats havia fet concebre esperances que s’acabaria amb el franquisme amb una lògica intervenció de defensa de la llibertat i la democràcia. El franquisme va portar a terme una política dictatorial on no es regia per cap Constitució ni es reconeixia el dret de vaga ni la llibertat d’expressió. A Catalunya es va abolir l’Estatut d’Autonomia, es van suprimir les institucions culturals catalanes i es va relegar la llengua catalana a l’àmbit privat. Els autors es veuen tallats a l’accès polític, exiliar-se o abocats a les edicions clandestines. La família Montserrat Roig estava relacionada amb la vida cultural catalana abans de la guerra; la seva infantesa es desenvolupa al barri de l’Eixample de Barcelona i va a l’escola de la Divina Pastora. Viu sempre allà tot i que fa curtes estades a l’estranger. Els estudis secundaris els fa a l’institut Montserrat a Sant Gervasi, en un ambient més lliure que en l’escola de monges. Els anys de postguerra, condicionen fortament les generacions que comencen a formar-se en aquest període.

ANYS DE FORMACIÓ
A la decada dels 60,la publicació de llibres en català es revifa. Apareix edicions 62 i en poesia es publiquen llibres fonamentals com la PELL DEL BRAU de Salvador Espriu. En la narrativa es viu l’eclosió de Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo o Pere Calders. L’assaig compta amb noves veus com Joan Fuster. En el teatre es renoven els plantejaments tradicionals i se n’introdueixen de nous més europeus, amb una plataforma d’expressió important com l’escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.
Montserrat Roig es matricula a l’escola i entra en contacte amb aquest ambient.
La seva primera vocació va ser la d’actriu però paral•lelament va començar a escriure.
Va estudiar Filosofia i Lletres i es va llicenciar a la Universitat de Barcelona.
Més tard participa en la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants a Barcelona, al Convent de Caputxins de Sarrià, amb l’assistència d’intel•lectuals.
Intenta donar-se a conèixer en l’àmbit literari gràcies als premis.

ELS SETANTA
Apareix la seva primera novel•la, Ramona, adéu(1972) i d’altres llibres on dóna la seva particular visió de la petita burgesia des de l’antifranquisme i el progressisme que la caracteritzen.
Va treballar com a professora de llengua espanyola a la Universitat de Bristol, més tard també ho va ser a Glasgow i a Arizona.

MORT DE FRANCO
En aquest context Montserrat Roig conrea el periodisme i es dedica a la narrativa de ficció.
D’aquesta època és Personatges, un programa d’entrevistes que presenta en els inicis de la televisió en català on es mostra la política d’augment del moment i la diversificació de la programació en català . Hi apareixen entrevistats fins aleshores exclosos com Joan Oliver o el pintor Antoni Tàpies.

ELS VUITANTA
Ens mostra ja un gran domini de les tècniques d’escriptura i marcada per un to malenconiós amb El cant de la juventut(1989).En aquests anys també es dedica intensament a la televisió.
Anys més tard participa com a guionista i presentadora en dos programes que tenen en comú donar la paraula a la gent del carrer i que tingueren una sort desigual pel que fa a l’audiència: Los padres de nuestros padres i Búscate la vida.

ELS ÚLTIMS ANYS
Destaca per la seva maduresa Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991) que és una reflexió sobre l’escriptura i una mirada a l’existència de l’home i les seves inquietuds, i sobre la Barcelona la real, i la imaginada.
El 1991 va morir per un càncer molt agressiu. De publicació pòstuma és el que ella denominà “dietari obert”. La seva obra va estar traduïda a part de les principals llengües europees, al búlgar, l’hongarès, el neerlandès, l’hebreu, el rus i el suec.

ESCOLA LITERÀRIA
Els autors reconeixen que l’esdeveniment que els hauria marcat com a generació si l’obra s’hagués publicat uns anys més tard hauria hagut de ser la mort de Franco al 1975.
Els trets que consideren imprescindibles per parlar de generació literària són: naixement en anys no massa distants, formació intel•lectual semblant, relacions personals, llenguatge generacional, anquilosament de la generació anterior, la presència d’un guia i l’existència d’un esdeveniment generacional que aglutinés( la dictadura). Montserrat Roig, s’insereix de ple en la narrativa del seu temps.

RAMONA, ADÉU DINS LA PRODUCCIÓ DE L’AUTORA
La història és narrada a través de la veu de tres dones- àvia, mare i filla- que a més del vincle familiar, comparteixen el nom, Mundeta.
El lector pot resseguir la història de la nissaga familiar del Ventura-Claret-Miralpeix.
En la novel•la apareix el protagonisme de les dones en un món d’homes i Barcelona com a espai i alhora personatge, la liturarització d’esdeveniments històrics, l’evocació del món petitburgès de l’Eixample, la ruptura generacional de la dècada dels seixanta i la soledat.





GUIA D’ESTUDI

I.TEMA I ARGUMENT
El tema de Ramona, adéu és l’amor. La seva recerca centra la vida dels personatges protagonistes, també és una novel•la sobre el fracàs, tant personal com col•lectiu.
L’argument és el que passa a la novel•la, la història que s’hi narra: la Mundeta Jover es casa i explica la seva vida, només alterada per un avortament, la relació amb un estudiant-Victor Amat- i el naixement de la seva filla, fins a la mort del marit. De la Mundeta se’ns mostren les dificultats que té moure’s en societat, el “festeig” amb l’Ignasi Costa i les vicissituds per buscar el seu marit durant la Guerra Civil. I podem resseguir com la Mundeta Claret, a partir de la seva relació amb en Jordi Soteres i els esdeveniments polítics del moment, va prenent algunes decisions sobre la seva vida.
El relat transcendeix la historia personal de les tres dones. L’obra de Montserrat Roig esdevé també una crònica en tres temps, des de finals del segle XIX fins als anys setanta del XX, un repàs de la història col•lectiva des de la perspectiva de les protagonistes.

II. PERSONATGES
Les protagonistes de la novel•la són tres dones d’èpoques diferents: l’àvia (Mundeta Jover), la mare (Mundeta Ventura) i la filla (Mundeta Claret).
La Mundeta Jover és una dona frustrada, ja que no hi ha una correspondència entre les il•lusions i els somnis que té i la seva vida quotidiana. Casada amb Francisco Ventura, un home ensopit i desapassionat, es debat entre la recerca de l’Amor Ideal, la ivresse que ha conegut a les novel•les romàntiques llegides d’amagat. Per intentar compensar la frustració matrimonial, inicia una aventura amorosa amb un estudiant, Víctor Amat, que tampoc respondre a les expectatives.
A diferència de la seva mare, amb una forta personalitat, la Mundeta Ventura és una dona bleda, poruga i submisa. Primer, depenent de la seva mare i després del marit, en Joan Claret. Si la mare trobava en els llibres romàntics i religiosos les heroïnes en que emmirallar-se, la Mundeta conforma el seu imaginari a partir del món del cinema: es veu a sí mateixa com una enamorada de pel•lícula.
Un primer amor acabat de manera tràgica, el seu excèntric amant, l’Ignasi Costa se suïcida, l’aboca a una vida ben diferent de la imaginada, una vida absolutament grisa i plena de claudicacions. Es tracta d’un personatge construït per dos procediments. D’una banda, a través del que els altres diuen. Tothom es veu amb cor d’opinar o de decidir sobre la seva vida. De l’altra, pel seu capteniment en moments històrics extraordinàriament rellevants. La Mundeta passa pels esdeveniments de puntetes, i es notable el contrast entre la percepció que en té ella i la dels que l’envolten.
El personatge de que es fa una anàlisi psicològica més aprofundida, perquè pertany a la mateixa generació que l’autora, és el de la Mundeta Claret. Tot i que l’acció d’aquest personatge és temporalment la més breu, coneixem múltiples cares d’aquesta dona: la universitària, la compromesa, l’enamorada, la filla, la néta, la germana, l’amiga...
La seva personalitat és força complexa i contradictòria. En aparença és la més lliure de les tres dones i menys subordinada als condicionaments socials i morals. En realitat també és una dona que depèn d’un home, en Jordi Soteres, i viu presonera d’una relació que la fa infeliç.
El personatge de la Mundeta Claret és caracteritzat a través de dos procediments. D’una banda, pels elements que l’envolten i que podrien ser comuns als membres de la seva generació i per una determinada manera de relacionar-se. De l’altra, sovint se’ns presenta les contradiccions entre allò que fa, pensa i sent amb el que ella creu que ha de fer, pensar o sentir.
Les tres dones tot i que viuen en èpoques diferents tenen força punts en comú: són somiadores, el leitmotiv de la seva vida és la recerca del veritable amor, tenen espais de felicitat clandestina i són dones que se senten molt soles.
La Mundeta Jover i la Mundeta Ventura mantenen una relació amb els seus homes que no les satisfà, però tasten fugaçment l’amor en les figures del Víctor i l’Ignasi,i el record de tota una vida. La Mundeta Clarent, en canvi, tot i tenir una visió de l’amor semblant a la de la mare o de l’àvia, parteix dels avantatges de que li parla l’àvia.
La Mundeta Claret és respecte l’àvia i la mare una privilegiada. És l’única que té l’oportunitat de donar un veritable gir a la seva vida, d’emprendre un altre camí.

III. ESPAI
L’acció se situa a Barcelona. La ciutat només serveix d’escenari per emmarcar la història, els conflictes i l’evolució dels personatges, sinó que té una significació pròpia. És un element viu, en transformació contínua.
La Mundeta Jover ens mostra, en les seves anotacions, la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX. La de portes endins, que descriu amb gran minuciositat i la que veu des del balcó, la de portes enfora. És una ciutat en expansió, una ciutat que canvia de fesomia després de l’enderrocament de les muralles que la constrenyien i que viu el naixement d’un barri paradigmàtic, l’Eixample.
La Mundeta Ventura viu en una ciutat en crisi, convulsionada pels esdeveniments polítics de tota mena que se succeeixen a gran velocitat i que acabaran desembocant en el drama de la guerra civil. Però viu aliena a aquests fets.
La Barcelona de Mundeta Claret és grisa i decadent. És una ciutat desordenada, anàrquica, amb deficiències de tot tipus, que menysprea els edificis d’interès artístic, que viu d’esquena al mar.
Independentment de l’època que els ha tocat viure, les tres dones se senten fortament lligades a la ciutat que les ha vist créixer. La percepció de la ciutat canvia al llarg de la novel•la en paral•lel les seves vides.
També trobem Valldoreix. Així com Barcelona hi té doble funció, escenari i personatge, Valdoreix no sinó la personificació de la hipocresia concentrada en la visió i el tractament de la Kati.

IV. TEMPS
La irrupció de dos personatges protagonistes a la novel•la va lligada a esdeveniments històrics força simbòlics. Així doncs, el 8 de novembre de 1893, la placidesa de les nits al Liceu es va veure alterada per un atemptat anarquista. La Mundeta Jover també viurà la pèrdua de Cuba i Filipines, la Setmana Tràgica i la Primera Guerra Mundial.
La figura de la Mundeta Claret és indestriable de les lluites estudiantils dels últims anys de la dictadura franquista: participa en la construcció del Sindicat Democràtic d’Estudiants i en les assemblees dels anys seixanta.

V. ESTRUCTURA
La història de la Mundeta Jover va formar part del llibre Molta roba i poc sabo i s’utilitza ara com a punt de partida de Ramona, adéu. La novel•la de Montserrat Roig té una construcció complexa. No presenta la tradicional divisió en capítols. S’estructura externament en un seguit de seqüències en que van apareixent, alternades, les històries de les tres dones.
Pel que fa l’estructura interna, hi ha seqüències en que les tres històries es barregen: la narració de la Mundeta Claret inclou la història de la seva mare i també la de la seva àvia. La de la Mundeta Ventura completa la de la seva mare, la Mundeta Jover. Ramona, adéu és el resultat de totes aquestes seqüències concatenades. És un tot format per elements relacionats entre si i amb la totalitat.

VI. NARRADOR I PUNT DE VISTA
La narració s’inicia amb força amb un monòleg interior de la Mundeta Ventura i es clou de la mateixa manera. El monòleg interior reprodueix el seu pensament com si parlés amb si mateixa o penses en veu alta. També trobem una gran abundància de refranys i frases fetes. Coneixem una altra de les protagonistes, la Mundeta Jover, a través d’un diari personal. Trenta-set dies de la seva vida, al llarg de vint-i-cinc anys ens serviran per dibuixar els trets fonamentals del personatge i de l’època que li ha tocat viure.
A la resta de la narració predomina la narració en tercera persona obra d’un narrador omniscient, és a dir, que sap i explica què fan, què diuen, què pensen i què senten.

VII. SIMBOLOGIA
De vegades, els detalls funcionen com a anticipadors del futur o com abocadors del passat. També serveixen per estructurar la narració relacionant unes parts amb les altres o per exemplificar el pas del temps. Els detalls tenen una funció simbòlica.
Hi ha tres símbols destacables, els dos amorets de marbre blanc i cabells rinxolats que la Mundeta Jover té al rebedor, el cactus que en Joan Claret regala a la Mundeta Ventura el primer dia que van a passejar junts i les papallones que en Francisco col•lecciona.
En Victor Amat és la personficació de l’amor pur per a la Mundeta Jover. Hi apareix amb un símil que és els amorets de marbre blanc i cabells rinxolats que s’abracen i s’estimen.
Un altre símbol és la papallona. És un símbol de sensibilitat i de llibertat. En el cas de les papallones del Francisco simbolitzen la convencionalitat i l’inconformisme.

VIII. LLENGUA I ESTIL
Montserrat Roig té un bon domini de la llengua catalana i té alguns aspectes lingüístics que caracteritzen el seu estil.
La llengua que utilitza és molt fidel a les regles i les normes gramaticals però en cap moment no sembla artificial o allunyada dels personatges. S’escau bé.
Utilitza formes col•loquials i populars en el lèxic per donar versemblança i vivacitat.
S’empra l’oració coordinada i la repetició volguda de mots amb una clara connotació simbòlica. El llenguatge li permet també mostrar la petita burgesia de l’Eixample. Trobem doncs, elements propis de la burgesia, castellanismes lèxics i anglicismes que accentuen l’esnobisme i el gust per diferenciar-se.